Barcelona és una de les poques ciutats del món que pot presumir d’una xarxa de 43 mercats, 39 d’alimentaris i 4 de no alimentaris. Avui dia els mercats no només són un punt de compravenda, sinó que s’han convertit en un element icònic de la nostra cultura i la nostra manera de relacionar-nos i és aquest el motiu pel qual aquests espais es troben entre els més sol·licitats per a rodatges. Aquest mes el professional triat és l’Elisenda Capdevila, la persona que gestiona els permisos de rodatge en tots aquets espais.

Com a gestora d’espai d’un dels Departaments Municipals amb més volum de rodatges, com són els Mercats, què es el que esperes d’una Film Commission? Creus que l’actual paper que juga la BFC és útil?

Centralitzar tots els permisos i tràmits d’un rodatge en una única oficina optimitza moltíssim el temps que els professionals han de dedicar a la producció. Personalment, el fet que des de la BFC ja s’informi de les condicions de rodatge de cada un dels mercats i s’iniciï el tràmit de sol·licitud agilitza molt tot el procés, sobretot a les filmacions internacionals.
Cada cop són més les productores que ens demanen permís de filmació a través de la Film Commission. Fa uns anys això no era així. Fa cinc anys rebia unes deu sol·licituds anuals tramitades des de la vostra oficina, ara en rebo pràcticament cent, sent el nostre un volum constant entre tres-centes i quatre-centes filmacions. Aquest augment indica que la feina feta és bona.

Quins són els mercats més sol·licitats? Quin creus que és el motiu per a que estiguin més o menys sol·licitats?

Com us podeu imaginar, el més sol·licitat és el mercat de La Boqueria, una de les icones de la ciutat més reconegudes a fora. Però no és l’únic. Mercats com el de Santa Caterina per la seva coberta de colors i el seu disseny interior o Concepció i Llibertat com a representants de l’arquitectura modernista de ferro, metall i vidre tenen molta demanda.
Us he de confessar, però,  que a la Boqueria li ha sortit una forta competència: el nou mercat dels Encants Barcelona.
Aquest mercat ja era un dels més sol·licitats a la seva antiga ubicació i  ara que ha estrenat espai, les demandes de filmacions s’han triplicat. La seva espectacular coberta de mirall i la barreja de comerciants, clients i mercaderies de tot tipus (antiguitats, objectes de segona mà, roba, material elèctric, de fontaneria... qualsevol cosa que imagineu!), fa que sigui un dels racons més fotogènics de la ciutat.
I us avanço que actualment tenim dos grans mercats en remodelació, Sant Antoni i Ninot. Molt em temo que un cop acabats també seran espais singulars i acapararan molta demanda, segur.

Creus que hi ha altres espais amb possibilitats, però que els localitzadors i productors encara no coneixen?

Si, es clar. Si ara us preguntés quants mercats de la ciutat em podeu dir, segurament faríem una llista de cinc o sis, però penseu que n’hi ha quaranta-tres, de mercats municipals a Barcelona. És per això que m’agrada parlar amb els localitzadors o amb els productors i que m’expliquin el que volen aconseguir de l’espai. Cada rodatge, cada localització, té unes característiques úniques, igual que cada mercat. És com posar la sabata de cristall al peu correcte.
Em trobo que moltes vegades em demanen La Boqueria per defecte, però realment no encaixa amb tots els tipus de rodatge, a més de ser un mercat amb unes condicions de filmació estrictes. Des del departament de comunicació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, busquem la manera, suggerim espais, proposem d’altres mercats i mirem de trobar l’encaix entre l’activitat comercial que s’hi realitza habitualment i el petit trasbals que suposa tenir un equip de rodatge treballant en horari de mercat.

Dins de les produccions estrangeres que demanen permís per filmar als vostres espais, quin país és el que hi filma més sovint? Per què creus que tenen tant d’interès?

Els mercats són espais que diuen molt sobre la manera de ser i de fer de les ciutats. Al llarg de l’any tenim equips de filmació que vénen d’arreu del món a captar aquest batec constant. Volen palpar l’estil de vida mediterrani per mostrar-lo als seus països.
Durant els últims dos anys hem tingut un increment de països asiàtics (Japó, Xina, l’Índia), seguits dels europeus, Estats Units, Canadà o Austràlia. Les produccions orientals tenen interès per la varietat de productes frescos que troben als nostres mercats. Els resulten exòtics, és clar! Però també tenim rodatges que busquen més el vessant social, la relació que s’estableix entre els comerciants, els clients i el mercat com a eix vertebrador de la vida al territori.
Així que ja sabeu, aquí tenim les portes obertes i moltes històries que explicar. Només cal plantar la càmera.