Bande à part: “La Film Commission s’ha tornat imprescindible per a les escoles de cinema”

27/01/2016

Aquest mes parlem amb la Sandra Navarro (promoció de projectes i festivals) i l’Uriel Wisnia (desenvolupament i producció de projectes) de l’escola de cinema Bande à  part de Barcelona. 

- Primer de tot, m’agradaria que m’expliquéssiu en termes generals què és Bande à part.

S: Bande à part és una escola de cinema de Barcelona on formem a joves d’arreu, nacionals i internacionals (un 45% més o menys són de fora). En total, tenim uns 250 estudiants. Se’ls forma per a ser cineastes o per a treballar en el cinema, a qualsevol posició. Per a ser cineastes, són 4 cursos i els 2 primers són comuns. Al tercer ells decideixen quina línia d’estudi volen agafar (direcció, muntatge i so o fotografia). A cada especialitat, es pot escollir quin és el rol que els agrada més de cara a un rodatge. Així, cada alumnes té una formació molt concreta i enfocada a les seves preferències.

La filosofia docent està pautada molt bé per Luis Aller i María José Garcia, els directors, amb més de 25 anys dins del món de la docència. Luis Aller és un cineasta en actiu, ara acaba de muntar Transeúntes, un llarg que porta 22 anys rodant i que s’estrena aquesta setmana. És l’exemple del professor que no només dóna teòrica, sinó que també exerceix la seva carrera en paral·lel.

A nivell formatiu, ens interessa molt la visita de directors i tècnics nacionals i internacionals per a que expliquin també les seves experiències. Hem portat Andrei Ujica, el documentalista romanès pioner, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami, Trueba, Javier Rebollo... A més de la formació estructurada del pla docent, és molt important que aportem la visió externa de professionals consolidats i en actiu. El seu discurs és molt interessant per als nostres alumnes, els donen consells, aprenen com van començar els més grans... Ja fa un parell d’anys que també treballem estretament amb la Filmoteca. Els alumnes necessiten nodrir-se de tota la teoria que estudien aquí, així que la Filmoteca em sembla l’espai perfecte per a complementar la formació.

 

- Una de les vessants més importants de l’escola és l’aprenentatge pràctic.

S: Sí. Ens agrada molt el peu de carrer... Els alumnes tenen moltes ganes de conèixer com es roda, aquí no parem de fer pràctiques. A nivell formatiu, és obligat fer una sèrie d’exercicis fins a quart curs, per poder accedir als projectes de final de carrera. Així, tots els curts que van fent els serveixen també per anar creant portfoli. Els nois sempre han d’estar contínuament pensant en noves localitzacions... i això és molt enriquidor. Però la pràctica sempre va de la mà de la teoria.

La teoria no es pot deixar mai de banda. A les seves classes, el director Lluis Aller fa un repàs transversal de la història del cinema, però sempre fent referències a totes les disciplines culturals. Et fa qüestionar el cinema des de la música, la literatura, l’art, la història. Així es pot contextualitzar més enllà del simple anàlisi de realització cinematogràfica. S’analitza a tots els nivells possibles.

Això, a més, et fa descobrir moltes altres disciplines relacionades amb el cinema. És una espècie de nina russa, on no pares mai de descobrir mil conceptes que et fan molt més ric. Com a espectador, ja no veuràs el cinema de la mateixa manera. Sempre recordaré una frase que Aller va dir el primer dia de classe: “Ja no sereu mai els espectadors innocents, a partir d’avui veureu el cinema des de darrere”.

 

- I la productora El dedo en el ojo, com funciona?

S: El dedo en el ojo s’encarrega de la distribució dels treballs realitzats pels alumnes de l’escola. La majoria són treballs acadèmics, realitzats durant la seva estada a l’escola. Hi ha treballs molts interessants. Cada any rebem una fornada de treballs –curts i llargmetratges- que s’avaluen. Aleshores s’analitzen quines possibilitats tenen als festivals de cinema d’arreu. És una feina molt maca, perquè no para de donar-me bones notícies. És la primera vegada que ells prenen consciència de que el que han realitzat té un sentit i hi ha un circuit, una indústria i uns festivals.

Nosaltres acompanyem l’estudiant en la seva progressió natural i lògica. Des dels seus inicis a l’escola, amb la producció dels seus curts, fins al salt de la seva carrera en el sector.

U: La productora no s’entén sense l’escola i al revés. L’objectiu principal, com ha dit la Sandra, és potenciar els treballs dels nois, intentar donar visibilitat als projectes, però sempre acompanyant-los en diversos festivals i recorreguts. Ara, també li hem donat una entitat pròpia, així que El dedo en el ojo també s’encarrega de diversos projectes de fora de l’escola, per exemple d’alumnes que ja han acabat... És una mica com la cantera del Barça.

 

- Que n’opineu de la tasca de la Barcelona Film Commission en relació a les escoles de cinema?

S: És imprescindible. El tema dels permisos sempre ha estat molt caòtic i era molt complicat. La Film Commission té les eines per coordinar i gestionar rodatges, i les escoles que realitzem pràctiques reals les necessitem.

Ens ha passat molts cops, per exemple, que finalment no hem tingut opció de dur a terme un rodatge en una localització concreta i la Film Commission immediatament ens ha ofert un espai similar. Per a mi, dignifica molt la ciutat. La Film Commission s’ha tornat imprescindible per a les escoles de cinema de Barcelona.

U: La relació amb la Film Commission és molt fluida, tant per als projectes dels alumnes com en totes les produccions de El dedo en el ojo. Jo estic encantant de que es faciliti i s’agilitzi la feina. Crec que es necessària la figura d’una Film Commission, és fonamental. He treballat en diverses productores, en publicitat i en televisió i sempre m’ha cobert les necessitats. La predisposició és excel·lent, crec que no hi ha altra manera de funcionar. Sense una Film Commission, a d’altres ciutats la diferència és abismal...

 

- Com a escola de cinema, quants permisos demaneu a la Film Commission?

U: Nosaltres gestionem uns 25 treballs de fi de curs, són els projectes més grans, amb unes 25 persones per equip. Cada projecte, té com a mínim un permís que es tramita a través de la Film Commission, ja sigui de platges, cementiris, de carrer... A més, tenim tots els exercicis de l’escola de cinema, que sempre demanen permisos generals per rodar al carrer. Com a mínim, són uns 40 permisos a l’any.

 

- El fet que Barcelona sigui una ciutat film friendly, com el viviu des de l’escola?

S: Jo molts cops parlo amb alumnes internacionals sobre per què han triat aquesta escola i no una altra. Molts cops ells em contesten que és per la ciutat, directament. Em diuen que a Barcelona ho tenen tot: és cosmopolita, és oberta, rep l’estranger amb els braços oberts, té mar, té muntanya... són qüestions banals, però en el fons si jo hagués de decidir on estudiar cinema ara mateix, crec que hi vindria de cap. Per clima, per gent, per moda, per festivals, per cultura... té tots els ingredients principals per a aquest target. A més, la ciutat està molt ben preparada per rebre tota aquesta gent que vol rodar, té les infraestructures necessàries... així que el focus a nivell nacional i internacional és molt important. 

Últimes notícies

Barcelona acull el rodatge de dos videoclips

El grup Sabor de Gràcia i el cantant de rap Rapsusklei, protagonistes en les gravacions de dos videoclips a la ciutat.

La Barcelona Film Commission, a la Fira AFCI Locations Show

La fira, que en aquesta ocasió ha tingut lloc a Los Angeles entre els dies 21 i 23 d'abril, és una oportunitat molt important per contactar amb d'altres film commissions d'arreu del món i professionals de la indústria cinematogràfica, per compartir experiències i crear sinèrgies a nivell internacional.

Truls Kontny: "Volem donar a conèixer les Film Commissions i crear sinèrgies entre els membres"

Aquest mes entrevistem Truls Kontny, president de l’EUFCN - European Film Commissions Network i director de la Film Commission de Noruega. 

La iniciativa Cinergía es roda a Barcelona

Arriba la tercera edició d'aquesta iniciativa, que divulga l'estalvi i la eficiència energètica a través del món del cinema.